El canvi

                                                                                                              4 juny 2011

Hi ha vegades a la vida, que es dona un fet inesperat, que de repent pot cambiar tota l’estructura, els plans de futur, la forma en com ens havíem imaginat que seria la nostra vida…TOT.

 Es com si de sobte, et trobesis un gegant impenetrable que no et deixes avançar i t’obligués a agafar  un altre cami, que d’entrada no t’haguesis plantejat …perque mirant-lo des de lluny ja sembla molt més agrest i amb més dificultat.

El camí pel qual vas, en el que a vegades per acançar has d’estar tallant matolls i rames seques de forma rutinaria i feixuga… ,  no et deixa veure la llum i en alguns moments estas a punt de deixar de tallar i seure en la foscor,  

però saps que després, a poc a poc ,es va obrint la llum i a vegades de repent, darrera un gran matoll sec,  apareix un Prat preciós, amb un llac d’aigua dolça que et permet reposar-te i recordar que aquests paraísos exsteixen en el cami.

Però igualment, fa por endisar-se en un cami nou, molt diferent del teu, quan ja coneixes com podar les males herbes del teu, ja has aprés en funció del olor, de com bufa el vent,dels colors de les fulles, com caminar amb més agilitat

 i sembla …que fa un temps que el teu cami a vegades fa pujada però en general es bastant facil  , llavors….Apa canvia de cami…

I asumeix tots els canvis que això suposa, perque si en el teu hi havia palmeres tropicals molt altes que et permetien penjar-te amb una liana de tant en tant i fer grans avenços tot disfrutant del aire i del vent, potser en aquest nou, no n’hi haurà…i que faràs? i potser será molt dur, i potser no trobaràs prats i potser la foscor algún dia et podrà.

La por, la por al desconegut, es suma a la por de renunciar a aquest nou cami, perque sabem també que potser descobrim alguna cosa millor, potser la barrera que hem trobat en el nostre cami és un regal, una benedicció, que alleugerirà el pes de les alforges, que ens farà corre més que ens farà descobrir nous paratges, aprenentatges. Com dir que no a aquesta riquesa, a pesar de saber que al principi ens suposarà un gran esforç

Dicotomies que et planteja la vida. Al final no vaig haver de cambiar de cami, gràcies a la magia de la vida, que m’ha mostrat que encara puc seguir en el cami que sóc, creixent en aquest, però tambè m’ha fet valorar que n’hi ha d’altres, mirar-los de front i saber que puc agafar-los quan vulgui, perque depén de mi.