"Buscamos vivir apasionadamente.Nos gustan los altibajos en la vida, nos gusta el sufrimiento porque se siente tan bien cuando cesa por un instante"
Aquesta frase m'ha fet pensar molt en " l'enganxe" que tenen les dones que pateixen relacions de maltracte. Elles diuen es que a vegades és dolent, pero quan és bo, és TAN BO!. És tan bo que res ho pot superar, m'han dit varies vegades...
Es que amb ell, em sento que estic viva, em fa sentir viva, sentir...
http://www.ted.com/talks/lang/spa/matthieu_ricard_on_the_habits_of_happiness.html
La passió
Avui mateix dinant a la barceloneta amb un amic, em deia: quan estas enamorat i quan trenques una relació et sents viu...les mateixes paraules...que fort oi? el patiment.
L'estem cercant inconscientment, per sentir? podem quedar-nos dies i dies repetint patrons dolorosos, només per assaborir la mel de la reconciliació. Es tan dolça i tan potent. Es cobrir d'una forma total que ens omple de benestar,el cobrir l'angoixa, el dolor, encara que sigui per uns moments, encara que insostenible en el temps...Es una sensació de plenitud, de falsa il.lussió, però de vivencia emocional real, insustituible.
1 comentario:
La rutina, el día a día, la monotonía, ens fa no apreciar la vida o oblidar-nos que estem vius i del regal que això suposa, en canvi quan sentim...tant allò bo com allò dolent, és quan ens adonem que existim. És com donar-nos un pessic per veure que no dormim però el pessic és l'amor, la ruptura, la passió, la gelosia, la felicitat...i aquest pessic ens fa valorar més les petites o grans coses que tenim al nostre voltant.
Quin amic més "majo" el del dinaret no? muak guapa.
Publicar un comentario